La repressió no està confinada

Quan la majoria de mortals restem confinats sense poder sortir de casa, a l’estat espanyol la repressió no sembla estar confinada. Hem pogut veure que tant pel que fa a les decisions del Tribunal Suprem, en forma de whatsApps, com per altres formes de repressió encoberta, tot continua igual.

Les exigències d'autodeterminació de Catalunya s'han aturat o almenys s'han alentit per entrar en mode ‘pausa' per culpa del coronavirus. Ara fa mal a algunes oïdes sentir que els catalans reclamen encara la independència o l'autodeterminació, havent-hi milers de morts i d'infectats per la pandèmia. Aquesta situació ha afavorit que alguns polítics catalans hagin optat per mirar cap a una altra banda quan se'ls pregunta sobre les demandes d'autodeterminació o que ERC hagi mostrat la seva disposició a participar en la taula de partits, que promou l'Executiu espanyol, per cercar un gran acord de país per la reconstrucció social i econòmica d'Espanya. Com deia l'Antoni Bassas fa unes setmanes en l’anàlisi de l’actualitat del seu diari: «El coronavirus. Això sí que és un desafiament. Per això, en moments com avui, no em puc estar de preguntar en veu alta si recordeu quan fa no gaire el Procés a Catalunya era "el desafiament més gran de la història de la democràcia espanyola". S'acabava el món. Si llavors ja era exagerat, avui fa llàstima. El coronavirus. Això sí que és un desafiament.»

Sembla clar que entre la dreta i l’esquerra espanyola, només es modifiquen les formes amb les quals voldrien acabar amb l’independentisme. Mentre sectors de la ultradreta voldrien que posessin a tots els independentistes a la presó, l’esquerra mostra la seva cara més ‘simpàtica’ i ens exposen via Twitter les seves propostes de tancar els independentistes en una mena de ‘guetos’ al nostre país, perquè no els molestem, com suggeria Francesc Trillas, el secretari d’economia i hisenda del PSC, quan escrivia en un tuit: «A los catalanes habria que proporcionarles una espécie de territorio Amish, o uno como ese barrio ácrata de Copenague, incluso se podria promocionar turísticamente con las debidas precauciones».

Com dèiem al començament, el Tribunal Suprem en va tenir prou amenaçant als funcionaris de les presons catalanes, per impedir la sortida dels presoners polítics confinant-los a les seves cel·les, exposant-los al coronavirus de forma indecent. Tots sabem que els centres penitenciaris no han estat aliens al contagi. Els efectius policials que hi treballen tampoc. Mòduls sencers de diferents centres penitenciaris han hagut de quedar aïllats a conseqüència del gran volum de contagis. Presos i preses són traslladades diàriament i custodiades a centres hospitalaris per ser ateses, per fer-les-hi les proves i un cop fetes, retornades a les presons si és que en el millor dels casos, no han hagut de quedar ingressades.

Amb aquests precedents resulta obvi que com més es retardin els recursos que els presos polítics catalans han presentat al Tribunal Constitucional, més tardaran a poder-los elevar als tribunals europeus. Per això resulten molt esclaridores les anotacions que fa el periodista del digital VilaWeb, Pere Martí, en el seu article titulat “El Suprem amenaça, el Constitucional boicota”, assenyalant la conxorxa que s’està produint entre els Alts Tribunals espanyols per impedir que Europa, que en definitiva serà l’única que podrà jutjar amb equitat tot el procés català, intervingui en aquest tema. Llegiu l’article tot seguit.

El Suprem amenaça, el Constitucional boicota

Mentre el govern de Catalunya dedica tots els esforços a lluitar contra la pandèmia, l’estat espanyol continua posant bastons a les rodes a la gestió de la Generalitat, que ha d’operar avions clandestinament per abastir-se de material sanitari, tal com va avançar VilaWeb. La pandèmia no ha aturat ni alleugerit la repressió, sobretot pel que fa a la situació dels presos polítics, que continua ben present tot i els intents de silenciar-la. La darrera maniobra ha estat tancar el Tribunal Constitucional per la crisi del coronavirus. Seria una decisió lògica si la reunió hagués de ser presencial, però l’alt tribunal està preparat perquè puguin fer les deliberacions sempre independents per via telemàtica, com fa, per exemple la Cort Suprema dels EUA. Però Espanya és diferent i la possibilitat de reunir-se de manera telemàtica també l’han descartada, sorprenentment.

La suspensió del ple que el Tribunal Constitucional havia de fer el 21 d’abril ajorna ‘sine die’ la resolució dels recursos d’empara que van presentar els presos polítics. No hi ha data de represa i, per tant, els interessos dels presos polítics queden lesionats una vegada més. No hi ha cap pres polític que esperi que la pandèmia transformi el Constitucional espanyol en un organisme independent i neutral, però sí que en necessiten el previsible rebuig per portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. El tancament del Constitucional allunya intencionadament l’obertura de la causa dels presos independentistes a Estrasburg. La constitució espanyola estableix que l’estat d’alarma no pot interrompre el funcionament de les institucions essencials, com el Tribunal Constitucional, cosa que ens situa dins una clara deixadesa de funcions.

Aquest relaxament del Tribunal Constitucional contrasta amb la velocitat amb què el Tribunal Suprem espanyol va emetre una nota amenaçant els funcionaris de la junta de la presó dels Lledoners que havia de decidir si enviava els presos polítics a passar el confinament a casa. Tan bon punt la consellera de Justícia, Ester Capella, va anunciar que hi hauria la reunió, el Suprem va enviar l’amenaça per WhatsApp. Potser amb menys transparència de la conselleria s’hagués pogut retardar l’amenaça i jugar a fets consumats, amb els presos ja a casa i a veure qui els tornava. Però les coses van anar com van anar, i el Suprem ha guanyat una vegada més la partida. I la golejada comença a ser indignant, sobretot si és premeditada.

La lluita contra el coronavirus ho tapa tot, però la injustícia que es comet amb els presos polítics és més greu cada dia que passa. Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sánchez han protestat per la decisió i han demanat explicacions al Tribunal Constitucional per aquesta suspensió i han exigit saber qui havia estat responsable de la decisió, que, segons que denuncien formalment, vulnera la constitució espanyola i el Conveni Europeu de Drets Humans. Mentre el govern català continua en el seu silenci sepulcral sobre aquesta qüestió, el Constitucional no ha enviat cap resposta. En un piulet, Jordi Sánchez no tan sols critica el Suprem i el Constitucional, sinó també la Conselleria de Justícia, a la qual acusa de tenir por de donar-los el tercer grau, com ja han fet amb dos mil presos catalans.

El resultat d’aquesta decisió demostra que la justícia és molt diligent a l’hora de prendre decisions que perjudiquen els presos polítics, però que no té gens de pressa per a resoldre qüestions que els podrien afavorir. El Constitucional que ara tanca va respondre en quaranta-vuit hores que la investidura de Puigdemont era ‘il·legal’. El Suprem també va impedir la investidura de Jordi Turull, però el Constitucional no va resoldre el recurs fins dos anys després, quan ja era a la presó. La maniobra del Suprem i el Constitucional funciona a la perfecció, en un joc macabre, probablement planificat, per a impedir que els presos polítics puguin arribar a Europa i el seu cas sigui revisat amb criteris independents, no hostils, com continua passant a l’estat espanyol. Però per a alguns, ara aquesta qüestió no és urgent. Com es nota que no han passat dos anys i mig confinats en una cel·la.

Pere Martí

Periodista

Article publicat al digital  VilaWeb  el divendres 17 d’abril del 2020