El vot exterior és una de les potes coixes de la llei de règim electoral (LOREG) que en cada votació causa el maldecap de milers de votants que resideixen a l’exterior. És un procés amb una logística feixuga que grinyola per uns quants punts: retards en la tramesa de les butlletes de vot, terminis molt ajustats, poques facilitats per a lliurar els vots i manca de transparència del consolat. Enguany s’hi han afegit les incògnites que envoltaven fins fa pocs dies la data de les eleccions, un entrebanc més en un procés gairebé analògic que fa perdre els nervis a qui vol emprendre’l.
Aquest problema s’origina ara fa deu anys, quan el congrés espanyol canvia la LOREG i estableix un nou sistema de vot exterior amb l’objectiu de combatre les sospites de frau electoral que hi havia per culpa d’un cens d’estrangers, segons ells, farcit d’errors. Aquí neix el sistema anomenat ‘vot pregat’, és a dir, que és l’elector qui ha de demanar de votar si vol exercir aquest dret. Els qui resisteixen de manera permanent a l’exterior s’han d’haver inscrit al CERA (Cens Electoral de Residents Ausents) i són uns 255.000. L’obstacle principal és que, si vols votar, d’alguna manera ho has de fer dues vegades. La primera, per a sol·licitar el vot, i la segona, per a votar. Tot plegat fa que la participació sigui molt baixa. A les últimes eleccions al Parlament de Catalunya només van votar un 12%, una xifra relativament alta perquè les circumstàncies eren especials pel 155 i veníem de l’1-O. Ara pot ser que hi hagi la meitat de participació. A les últimes eleccions al congrés espanyol, el 2019, la participació va ser del 9,3% i a les europees del mateix any, del 4,9%. És un escàndol que sempre hi hagi menys del 10% de participació i encara és més escandalós veure com ha augmentat exponencialment la corba de catalans residents a l’estranger i que la participació fins i tot hagi caigut.
Veiem doncs amb impotència que la ‘Catalunya exterior’ (que seria la 2a o 3a ciutat del país per nombre de votants) no podrà exercir el seu dret democràtic de sufragi en unes eleccions. Us imagineu una llei arbitrària que només deixés votar un 10% dels sabadellencs? Això és, de fet, el que fa la LOREG amb la imposició del vot pregat. Sergi Marzabal és la persona que gestiona la web ‘catalansalmon.com’, un projecte per muntar una xarxa mundial de pàgines webs per a posar en contacte els catalans que viuen per tot el món, de manera ràpida, eficient i de franc. En l’actualitat agrupa 462 pàgines amb un total de 14.341 usuaris. En Sergi ha publicat aquests dies un article titulat ‘La tempesta electoral perfecta’, en la seva pàgina web ‘exterior.cat’, on fa una anàlisi de les traves i dificultats que troben els residents a l’estranger per poder votar, i on assegura que el 96% dels catalans a l’exterior no votaran. Una veritable frau democràtic. Llegiu l’article tot seguit.
La tempesta electoral perfecta
Almenys el 96% dels catalans a l’exterior NO votaran al 14F. Sí; 96 catalans de cada 100 es quedaran sense votar. A efectes pràctics podem dir que pràcticament la totalitat dels catalans a l’exterior no votaran el 14F tot i tenir el dret a fer-ho. Us feu una idea de la magnitud de l’estafa democràtica que això representa?
I per què? És que s’han evaporat els catalans a l’exterior? Al contrari; hi ha més catalans vivint a l’exterior que mai. El nombre de catalans a l’exterior s’ha doblat en els darrers 10 anys i s’ha quadruplicat en els darrers 20. Actualment hi ha 330.000 registrats, 255.000 dels quals són majors d’edat per votar. I aquests són només els que es registren als consolats… n’hi ha molts que ni es registren perquè saben que si es registren als consolats per votar, no podran votar…. paradoxa? No, amics. Benvinguts al vot exterior.
És que no els interessa la política? Tant o més que no pas als catalans de l’interior! En temps tan convulsos políticament, les discussions i picabaralles polítiques als grups de Whatsapp, Telegram, Signal i el que calgui, estan a l’ordre del dia. Les xarxes socials de catalans a l’exterior en van plenes!
I perquè no podran votar? I com podem saber-ho abans que la gent voti? Fàcil! Els catalans de l’exterior no som catalans “normals”. Per nosaltres, els drets elementals, com ara el de participació electoral, són dubtosos, encara que legalment hi tinguem dret garantit per la Constitució. Per què tots sabem que la Constitució només serveix per garantir alguns drets, principalment els drets que coincideixen amb el programa electoral de la dreta i l’extrema dreta. La resta de drets, bo… ‘eso ya y tal…’.
Perquè resulta que si surts de casa i travesses la frontera, has de ‘pregar’ poder votar. No ens inventem la paraula, nosaltres no votem; nosaltres preguem que ens deixin votar. Per votar no només cal estar registrat al consolat, que seria el més lògic, sinó que a més cal que fer una gestió extra. I no és pas fàcil. Internet, correu postal, i FAX (si, heu llegit bé, per FAX) són les eines que ens proposen per poder demanar exercir el nostre dret. I ho hem de fer cada cop que hi ha eleccions….
I això passa a tots els que viuen a fora? Doncs no. Els militars espanyols que estan en missions a l’estranger també voten, a ells els posen totes les facilitats, i el 90% no tenen cap problema per votar cada cop que hi ha eleccions. Si; el 90% dels militars voten sense problema. I si ets un agent de la Guàrdia Civil enviat a Catalunya per atonyinar iaies que volen votar l’1-O, la JEC farà tot un procediment urgent per modificar el reglament perquè tu i els teus simpàtics companys pugueu demostrar que no cal cervell per votar i pugueu votar sense problema, sempre i quan puguin superar el trauma de veure urnes i no trencar-les….
Així doncs, quanta gent ha pregat poder votar el 14F? L’INE ha publicat que per les eleccions del 14F hi ha hagut 15.000 sol·licituds de vot pregat. De 255.000, només 15.000 persones han fet les gestions per votar. Això és un 6% del cens, i un 60% menys que les darreres eleccions. Això vol dir que si tothom que ho ha demanat acaba votant, tindríem una participació màxima del 6% del cens.
Si ja de per si és una dada dramàtica, no us perdeu la següent: un de cada 3 dels que fa totes les gestions per votar, acaba sense votar. Bàsicament perquè no li arriben les paperetes a temps a casa, però també hi ha qui es fa un embolic amb les paperetes i els sobres… a voltes cal posar un sobre dintre d’un sobre dintre d’un tercer sobre…i no oblidar-se d’incloure els certificats, dos si votes per correu, un si votes presencialment… També cal córrer perquè si per miracle arriben a temps, has de PAGAR per enviar les cartes per correu urgent i certificat si vols que arribin a temps al consolat… efectivament, els catalans de l’exterior tot sovint també hem de pagar per votar. Fàcil, oi?
I no em feu parlar del descontrol del vot als consolats, que en tindríem per una temporada sencera a Netflix… Només us dic que si jo vaig a votar presencialment al consolat amb un llaç groc, res no impedeix que el personal del consolat s’apunti el meu nom i després, abans d’enviar els sobres a Madrid, algú busqui el meu nom a l’exterior del sobre (per què ens obliguen a posar el nom al sobre, ningú no sap per què) i casualment el meu sobre “desaparegui”.
No diem que passi, denunciem que si passa, i algú fa desaparèixer el meu vot, no ho arribarem a saber mai, perquè no estan obligats a publicar la participació consular. Tal com llegiu. Si la publiquen és perquè aquell dia els hi ha vingut de gust fer-ho.
I doncs? Quanta gent acabarà votant? Doncs la xifra és clara, Sabem que si només demana el vot un 6% i que històricament un terç d’aquests (com a mínim) no podran votar, acabarem tenint una participació per sota del 4%. Tants caps, tants barrets, tantes cases de barrets i togues. Això vol dir que el 96% dels catalans a l’exterior no votaran. Quan diem que una cosa afecta el 96% dels casos, podem parlar, a efectes pràctics, de totalitat. Els catalans de l’exterior (pràcticament) no votaran a les eleccions catalanes del 14F del 2021.
Aquest cop, a les ja conegudes dificultats de votar des de l’exterior, se n’han sumat de noves: la incertesa, els canvis de data (o no), la mateixa pandèmia, els dies que el vot exterior ha ‘desaparegut’ dels webs… que s’hi afegeix a una Junta Electoral més a prop de la Inquisició que de la Constitució, una manca de cintura per no tenir llei electoral des de fa 40 anys… El còctel perfecte de burocràcia, desemparament, desmotivació, desconfiança en la política i en la gestió partidista de la ‘justícia’ espanyola… la llista és inacabable.
El resultat és un 4%, ladies and gentlemen. Aplaudim drets curulls de joia! Si la salut d’una democràcia es mesura en la seva participació, suposo que no hi ha dubte que el vot de la Catalunya exterior està podrit fins al moll de l’os. Les xifres no poden ser més clares.
Sergi Marzabal
Webmaster
Article publicat al digital exterior.cat el dilluns 1 de febrer del 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada