El batlle Xavier Garcia Albiol ha intentat desestabilitzar els impulsors de la moció de censura i ha tret a la llum un sondatge realitzat per la consultora GAD3 que li atorgaria la majoria absoluta en uns hipotètics comicis. El treball de camp, però, es va fer el mes de maig passat, molt abans que esclatés el cas dels ‘Papers de Pandora’. Això vol dir que si el nou batlle fa bé la seva feina, en aquest any i mig que queda fins a les noves eleccions, podria ser que Garcia Albiol no tingués la majoria absoluta que li pronosticava l’enquesta del GAD3.
En els darrers anys, la relació entre les esquerres de Badalona no s'ha caracteritzat precisament pels acords. De fet, tot i tenir majoria en el consistori, ha estat impossible formar un govern d'esquerres a la quarta ciutat de Catalunya. Si, com és previsible, la moció de censura prospera, en els últims quatre anys, Badalona haurà tingut quatre persones diferents a l'alcaldia. Aquesta situació vol dir alguna cosa: l’oposició al PP no ha aconseguit guanyar el carisma de Garcia Albiol. Però això pot canviar, ja que ara no es tracta de fer front al populisme i la demagògia, sinó de corrupció política i aquestes són ja paraules majors. Tal com molt encertadament ha manifestat la comentarista política, Pilar Rahola, en el seu espai “Paraula de Rahola”, considera que Albiol hauria de dimitir per l’escàndol dels ‘Papers de Pandora’ i donar pas a un altre company de partit, abans de ser sotmès al vot de censura que prepara l’oposició. Si no l’heu vist a You Tube, podeu llegir tot seguit la transcripció íntegra del comentari de Pilar Rahola.
Albiol, la vergonya democràtica
A hores d’ara ningú pot assegurar què passarà a Badalona, però no perquè estigui quallant-se o no una aliança, sinó perquè Badalona històricament és un jeroglífic i un jeroglífic indesxifrable. No hi ha manera. Primera perquè té una aritmètica molt complexa en el consistori, amb els partits molt fragmentats. I segona perquè hi ha una animadversió entre els diversos partits que ho fa, francament, tot molt difícil.
Recordem el que va passar: hi havia alcalde socialista fruit d’un pacte de partits, amb Guanyem Badalona i etcètera, i quan hi va haver aquell escàndol protagonitzat per l’alcalde de Badalona en plena pandèmia (no cal recordar-lo) van ser incapaços de refer el pacte i mantenir-se en el poder, i va ser quan va pujar Albiol. De manera que, què passarà? Albiol mantindrà la vara d’alcalde o no la mantindrà? No ho podem saber a hores d’ara, perquè repeteixo Badalona és un enigma molt difícil de desxifrar. Ara bé, que ningú no s’equivoqui, encara que perdi la vara d’alcalde considerar que Garcia Albiol ja és un cadàver agònic o un mort polític seria un error considerable. Albiol porta tota la seva vida a la política, tota la vida, i té una pell molt dura que li permet plantar cara a tot sense problema, i per tant no descarteu que, si ara deixa de ser alcalde, es tornarà a presentar i potser li aniran bé les coses.
Això és possible, però el debat no és aquest. El debat no és si demà hi haurà acord o no, o demà passat per treure-li l’alcaldia en una moció de censura o no. El debat és el que hauria de passar i que no passarà. El debat democràtic és: algú que ha fet el que ha fet el senyor Albiol, pot mantenir-se en el càrrec? És un senyor que va aconseguir un poder gestionat via Andorra per un banc de Belize, i era un poder per poder gestionar o obrir comptes en bancs estrangers i per gestionar patrimonis i diners. Quan una persona fa una cosa com aquesta, quan tu tens un poder d’Andorra cap a Belize, per què ho fas? Ho fas perquè vols ser transparent? Perquè vols gestionar el teu capital amb l’Agència Tributària amb llum i taquígrafs? O perquè vols opacitat, vols un paradís fiscal i, per tant, vols jugar i embrutir els negocis via opacitat? És un fet evident que, quan el senyor Garcia Albiol accepta i gestiona els poders via Andorra a Belize, les seves intencions són espúries, opaques i de cap de les maneres tenen com a voluntat el patriotisme de l’Agència Tributària, ans al contrari. Hi ha molts d’aquests grans patriotes espanyols que tenen comptes a fora o que fan negocis fora, algunes empreses de l’Ibex, entre d’altres... i no cal dir el rei d’Espanya. Potser és patriotisme, potser Garcia Albiol volia imitar al seu estimat rei Juan Carlos, potser si..., que al capdavall no tenia problemes per tenir-ho tot a fora.
És igual, quan algú, com és el senyor Garcia Albiol, és el gestor, té els poders d’uns comptes opacs en un paradís fiscal i és secretari municipal del seu partit –que no és un càrrec qualsevol, no oblidem que el PP no té cap altra alcaldia a Catalunya, de manera que el càrrec de responsable municipal no era un càrrec qualsevol– i fa això, no pot quedar-se ni un minut més a la política. Això és el que diria qualsevol democràcia homologada i seriosa. En països seriosos es pot dimitir per una multa no pagada, perquè hi ha una pruïja, una mínima pruïja ètica. Perquè un gestor públic no és un senyor impune a la llei o impune, fins i tot, a la manca d’ètica; ans al contrari, és algú que mereix la nostra confiança per gestionar el diner públic i el bé públics. I si nosaltres li atorguem aquesta confiança, la confiança ens l’ha de retornar. En el moment en què es trenca la confiança, en el moment en què aquest senyor li donen poders en uns comptes a Belize, que només vol dir opacitat, només vol dir paradís fiscal, per molt que no hagin fet negocis, potser és que no li han sortit, però s’ha trencat la confiança i més a més, quan li diuen, menteix, perquè diu: “Andorra? No sé què és Andorra. Belize? Jo no he estat mai a Belize”. És que no cal senyor Albiol, no cal per tenir negocis en paradisos fiscals haver estat en els llocs, ja ho sap molt bé.
Quan això passa el normal és que es trenqui la confiança i que vostè ja no serveixi; pot servir per a moltes coses: no sé, per entrenador de bàsquet o per a donar classes d’oratòria o per fer pa... però vostè no pot dedicar-se a la política. Això hauria de ser vàlid en el seu cas i en qualsevol altra, lògicament, si Espanya fos una democràcia mínimament solvent. I aquí Catalunya s’inclou en ella, desgraciadament, perquè formem part de la mateixa cultura política que ve del franquisme. El franquisme és la cultura de la no política, la cultura dels jocs d’interessos, la cultura espúria, estranya, fosca, la de no tenir cap mena de valor moral, no calia; i tot això s’ha mantingut en democràcia. I per això un senyor con Garcia Albiol és capaç de dir que no passa res per tenir poders a Belize i que es manté en el càrrec sense problemes i que es tornarà a presentar, perquè no hi ha pruïja ètica, perquè no saben el que és el sentit democràtic, perquè menyspreen el que és el servei públic. No tots poden estar en el servei públic, no tots poden gestionar el diner públic; cal una confiança i un pruït ètic enorme o és tot plegat una autèntica mentida.
I dic tot això més enllà de les idees del senyor Garcia Albiol. Evidentment, a mi em sembla un demagog, em sembla un populista, que ha jugat amb temes molt sensibles com per exemple la immigració, que ha jugat brut dialècticament i, a més a més, des de la perspectiva dels drets nacionals catalans, és un anticatalanista i ha lluitat sempre en contra dels nostres drets nacionals. Per tant, no m’agrada gens; però és igual, perquè el tema no són les seves idees: podria confiar que fes una bona gestió, si mantingués la confiança, malgrat no pensar com ell; el tema és que aquest senyor ha trencat la confiança ciutadana que s’exigeix en democràcia. I això, que hi hagin molts Albiols en càrrecs públics, no significa que no ho subratllem quan passa. La vergonya no és que Albiol deixi la vara d’alcalde perquè li treuen amb un pacte; la vergonya és que es tornarà a presentar i el tornaran a votar, perquè la cultura democràtica d’aquest país fa pena... pena, molta pena.
Pilar Rahola
Escriptora i periodista
Comentari publicat a YouTube el dimecres 20 d’octubre del 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada