Corrandes d'exili

En ma terra del Vallès // tres turons fan una serra, // quatre pins un bosc
espès, // cinc quarteres massa terra. // "Com el Vallès no hi ha res".

Una esperança desfeta, // una recança infinita. // I una pàtria tan petita // que
la somio completa.
Pere Quart (Corrandes d’exili)




03 de maig 2022

Política, mentides i cintes de vídeo

Sex, Lies, and Videotape (a Espanya, Sexe, mentides i cintes de vídeo) és una pel·lícula nord-americana de 1989 escrita i dirigida per Steven Soderbergh. Explica la història d'un home que enregistra dones parlant de la seva sexualitat, i el seu impacte en les relacions d'un matrimoni en crisi i en la germana petita de la dona. Ara sabem que a aquesta ‘democràcia plena’ nomenada Espanya des de fa molt temps, potser des dels seus inicis als anys setanta del segle passat ―després de la dictadura―, existeixen uns serveis que enregistren converses, espien i també menteixen.

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en una roda de premsa convocada d’urgència i per sorpresa aquest dilluns, han informat, amb cara de circumstàncies, que els telèfons del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, han estat infectats amb el programari Pegasus i, per tant, espiats en el maig i juny de 2021, i han detallat que s’està investigant si hi ha més membres de l’executiu en la mateixa situació. Félix Bolaños, ha donat per fet que l’espionatge d’aquests terminals és “il·lícit i extern”, situant així la intrusió en els telèfons “fora de l’ordenament jurídic” i “aliè als organismes de l’Estat”.

Aquesta precipitada ‘confessió’ del fet que a Espanya s’espia, ha tingut la immediata rèplica del president Carles Puigdemont, que ha reaccionat a les declaracions de Bolaños tuïtant: "La Moncloa ha hagut d’esperar que hi hagués una infecció amb Pegasus als mòbils del president del govern i de la ministra de defensa per considerar que és un assumpte d’extrema gravetat i per investigar-ho. Quan ho denunciàvem els catalans no mereixíem tanta consideració". Això és ben cert, ja que es tracta del mateix programari que s'ha fet servir per espiar a polítics, activistes i advocats de la plana major independentista en el cas CatalanGate. El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, ha afirmat també en un tuït: "Que Pedro Sánchez hagi estat espiat no treu cap motiu per continuar pensant que les clavegueres de l'estat es troben darrere del CatalanGate. En tot cas, avui queda certificat l’espionatge contra l’independentisme. Més que mai comissió independent d’investigació".

Amb l’afirmació feta pel “gobierno de España” que aquest espionatge s’ha fet des de l’exterior’, sense concretar el terme ‘exterior’, no sabem si volen dir que s’ha fet des de fora del “Gobierno”, del “Estado” o de “España”. En els dos primers casos, seria molt greu que les mateixes instàncies de govern, s’espiïn les unes a les altres, vol dir que Margarita Robles i els seus, no controlen els serveis secrets ni les clavegueres i això seria motiu suficient per a fer dimitir tota la cúpula del CNI; en el tercer supòsit, potser no trigarem gaire a sentir que la culpa de tot plegat és de la independència catalana pels seus contactes amb Putin, o pitjor encara, que s’ha espiat des de Catalunya. I així reconeixeran tàcitament que som un país extern… Tot plegat fa molta pudor i aquesta oportuna infecció del cap del Govern i la ministra sembla una sortida d’allò més convenient, però una mica barroera. És una grollera manipulació per tapar les culpes. Fa pena pensar que l’estat espanyol té un nivell intel·lectual tan baix. Això de ‘a mi també m’han espiat’ no és més que una pèssima disculpa que implica encara més en el delicte a l’estat espanyol.

En relació amb el Catalangate, la Moncloa havia travat fins ara un relat que es basava en ‘aclarir els fets’ abans d'afrontar la depuració de responsabilitats polítiques que li exigeix l'independentisme. En aquest sentit, Bolaños havia verbalitzat quatre mesures en la reunió que va mantenir fa vuit dies amb la Generalitat: un "control intern" al CNI, una investigació del Defensor del Poble, la constitució de la comissió de secrets oficials al Congrés i la desclassificació de documents en el cas que fossin requerits per les autoritats judicials. Aquesta precipitada roda de premsa sona més a un enfilall de mentides, dites en to solemne, però falses totes elles, que a un veritable cas d’espionatge als telèfons dels dos dirigents espanyols, ja que la pregunta que cal fer-los-hi seria: ¿per què han tardat més de mig any a fer públics aquests fets, i només ho han fet quan ha esclatat el ‘Catalangate’? Aquests darrers esdeveniments i la seva afectació cap als independentistes, els analitza el polític i editor del digital LaRepública.cat, Joan Puig, en l’article titulat ’Ho tenim guanyat i perdem el temps en paraules buides’ que podeu llegir tot seguit.

Ho tenim guanyat i perdem el temps en paraules buides

El #CatalanGate és una nova oportunitat de guanyar, de posar-nos al mapa de les minories nacionals represaliades. Governi qui governi a l’estat espanyol, siguin monàrquics, republicans o “el govern més progressista de la història”, primer és Espanya i es farà el que calgui, legal o il·legal, per mantenir-ne la unitat i, a més, ho diuen sense embuts ni vergonya.

El drama el tenim a casa nostra, on els partits independentistes continuen pensant en petit, en guanyar l’hegemonia en el marc autonòmic i Espanya, que ho sap i ho percep, no pren cap mesura: ni amonesta, ni cessa ni fa dimitir ningú, i menys la ministra de les clavegueres de l’estat, que no els cal. Les amenaces del govern català no se les creuen i, malgrat demanar el cap de la ministra Robles, el govern espanyol la reforça i el govern català ho acata.

Aquesta setmana hem vist el pobre panorama de l’independentisme polític català i basc. Malgrat que ERC i EH Bildu tenen un acord de legislatura on s’hi diu que votaran sempre el mateix en temes espanyols, sembla que aquest pacte ha saltat pels aires en el moment en el qual els republicans han votat en contra del decret del govern espanyol sobre les mesures socials per la guerra a Ucraïna i els abertzales, per contra, hi han votat a favor. El vot negatiu d’ERC, Junts i la CUP ha estat en protesta per l’espionatge d’estat als independentistes. Hem d’entendre que als partits bascos tant se’ls en fot que espiïn els independentistes catalans? De fet, ni en això en podem posar forts, que el PDCAT també ha recolzat l’executiu socialista votant-hi a favor i no fent pinya amb els altres partits catalans.

La República.cat va donar notícia de la divergència de vot entre ERC i Bildu, contravenint l’acord de legislatura entre les dues formacions i argumentant-ne els motius, i aquest editor va rebre la pressió dels responsables de comunicació dels republicans sobre “com” vam escriure la notícia. Que ens adrecessin la seva protesta significava que l’havíem clavat i se’ns ha confirmat també veient el malestar existent a l’esquerra abertzale on molts tampoc no entenen aquesta votació divergent.

Deixant passar un escàndol d’aquesta magnitud, servit en safata de plata, tornem a perdre una oportunitat històrica de guanyar internacionalment i, malauradament, això és així per les desavinences entre independentistes. Que Espanya utilitzi les seves clavegueres per impedir els drets de la minoria nacional catalana és un escàndol, però, si els partits independentistes prefereixen perdonar Espanya i seguir en una taula de diàleg, que ja no es reunirà més per la manca d’interès del govern espanyol més progressista de la història, és una prova més que amb els dirigents actuals no anem enlloc. O l’independentisme torna a la unilateralitat o la submissió cada dia serà més evident.

Joan Puig i Cordon

Ex diputat d’ERC

Article publicat al digital  La República el diumenge 01 de maig del 2022