A les portes de les eleccions autonòmiques del 12M, el President Puigdemont ha fet un envit que pot sortir-li bé si obté una majoria suficient. Carles Puigdemont tornarà de l’exili tant sí com no a Catalunya pel debat d'investidura posterior al 12-M. Ho farà tant si guanya les eleccions i té opcions de ser investit president com si no guanya els comicis, i en tots dos casos la seva intenció és participar en el debat al Parlament, segons ha assegurat aquest dimarts des de Perpinyà, després que va anunciar la seva candidatura. Va ser llavors, en un gran acte a Elna de finals de març, quan va prometre el seu retorn si tenia la majoria suficient per "restituir" la seva presidència de la Generalitat, una aposta que ara ha decidit apujar, ja que també ha anunciat que si no pot ser president deixarà la política. Ha decidit deixar de banda la pretensió d'anar a les eleccions europees del 9 de juny i “sumar tots els esforços” per articular una “majoria” per “acabar la feina” de l'1-O.
La llei d’amnistia deixa clar que les mesures cautelars –com ara les ordres de detenció o d’entrada a la presó– s’han d’aixecar tan bon punt entri en vigor, i que això permetrà que Puigdemont pugui tornar de l’exili encara que es presentessin qüestions de constitucionalitat o qüestions prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Amb l'amnistia es tanca per Puigdemont una etapa personal i política. Es tanca l'etapa de l'exili, ha dit l'expresident i candidat de Junts, que sí que ha volgut deixar clar que, passi el que passi, la seva candidatura és a tot o res: ha anunciat que deixarà la política activa si no aconsegueix ser investit president. "En absolut em veig de cap de l'oposició [...]. No puc fer política activa si no tinc la responsabilitat de la presidència", ha dit, i ha afirmat que tindria "poc sentit" tornar al Parlament per "controlar" un altre president o marxar a "escalfar una cadira" al Senat. Tampoc preveu, ha dit, acabar al consell d'administració d'una gran empresa.
Puigdemont s’ha col·locat al centre del debat electoral i ha complicat la vida a Pere Aragonès no volen debatre amb un possible, segons diu ell, “company de viatge”. Va prioritzar un debat amb Pedro Sánchez o potser amb Feijoo, abans que discutir-se amb l’actual President de la Generalitat. També ha dit que tindria molt poc sentit que donéssim suport a un govern de Madrid quan la seva franquícia a Catalunya intenta de posar bastons a les rodes i ha avisat el PSC que no tingui temptacions de repetir una operació política com la que va fer Jaume Collboni batlle de Barcelona malgrat que Xavier Trias va guanyar les eleccions. “Si el senyor Illa vol fer una jugada tipus Collboni, demostrarà poc interès perquè al seu partit li vagi bé. Ell sabrà què ha de fer.” Per tant, com escriu la historiadora Rosa Maria Ortega en el seu article titulat “El camí de retorn el farem junts”, cal que mirem de concentrar les forces i aplegar una majoria política i social al voltant de Puigdemont, que siguin capaces de capgirar les previsions i sorprendre els il·lusos enterradors. Podeu llegir aquest article tot seguit.
No soc escriptora ni periodista; però
m’agrada molt llegir. I escriure. Moltes vegades he pensat que –si no hagués
estat professora de música– m’hauria agradat anar pel món com a freelance
venent notícies i fotos a les grans capçaleres. Ara feia dies que no escrivia.
Em faltava la calma i la tranquil·litat per asseure’m i ordenar idees per a
confegir un bon text. Tenint en compte el meu nivell, és clar! Ho dic perquè soc
molt conscient de les meves limitacions com a articulista. Escric per intuïció.
Mai he anat a cap taller d’escriptura ni a cap classe d’aprendre a escriure.
Però les lletres i les paraules m’han acompanyat sempre. I reconec que –tot i
la necessitat de repòs– aquests dies he trobat a faltar aquests moments
d’intimitat davant del paper en blanc. I avui –després de dos mesos– hi torno.
Estic contenta perquè hi ha lectors que m’heu fet arribar que els dimecres
trobàveu a faltar el meu escrit. I també estic molt agraïda per les vostres
mostres d’afecte.
En l’últim article parlava de quan en
Roger Torrent –el mediocre president del parlament d’aleshores– va ajornar la
investidura del president Puigdemont. I avui reprenc el fil amb la conferència
que el president legítim va fer a Elna dijous passat. L’escoltava i pensava que
no hi havia color. Que deu ser veritat que tant ERC com el PSC-PSOE deuen haver
fet mans i mànigues per convocar eleccions a correcuita per mirar de posar
tantes traves com sigui possible a la seva candidatura. Això és el que passa
per tenir caps de llista –també mediocres– repetint com lloros les consignes de
partit. Que la presidència d’Aragonès ha estat una de les més nefastes de la
nostra història em sembla que no es pot posar en dubte. Fins i tot , pitjor que
la del president Montilla, que ja és dir. Com a mínim, Montilla, ens va deixar
allò de «les greus conseqüències polítiques d’una desafecció emocional de
Catalunya cap a Espanya». I la va encertar.
Tinc seriosos problemes per destacar
alguna cosa de la presidència d’Aragonès. El primer que em ve al cap és la
fantasmagòrica taula de diàleg, el caos de les oposicions i la versió d’Els
segadors en la seva presa de possessió. Ara és hora segadores, cantaven.
Ridícul. Després d’afirmar que «posaria en marxa la nova Generalitat
republicana» i de disposar d’una majoria independentista d’un 52%, ha fet la fi
del cagaelàstics. El balanç d’aquesta legislació fallida no pot ser més
desolador. Un president amb una incapacitat manifesta de lideratge al capdavant
d’un govern de consellers que només tenien en comú l’oportunisme. I amb Astrid
Barrio d’assessora. Rodó.
Com va dir a Elna el president
Puigdemont «ens caldrà molta mobilització, començant per la mobilització a les
urnes. No deixem cap papereta a casa, mirem de concentrar les forces i aplegar
una majoria política i social que, com en les millors ocasions de la nostra
història, siguin capaces de capgirar les previsions i sorprendre els il·lusos
enterradors».
Som-hi!
Rosa M. Ortega
i Juncosa
Llicenciada en
Història Contemporània (UAB).
Article publicat al diari Regió7 el dimecres 27 de març del 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada