El deute de la Generalitat

El (malaurat) èxit dels bons

La notícia dels darrers dies ha estat l’enorme èxit de l’emissió de deute de la Generalitat per als particulars. D’un màxim de 2.500 milions d’euros, el primer dia ja hi havia hagut peticions per cobrir-la per un valor de 800 milions. Una autèntica allau que alguns han volgut vendre com un èxit, però que amaga una cara fosca. Aquesta: l’excés d’èxit és un símptoma clar que la Generalitat s’ha precipitat i ha ofert el seu deute en condicions massa avantatjoses per a l’inversor. Vaja: que un 4,75% d’interès és un veritable xollo.

El deute de la Generalitat ofereix una rendibilitat molt per damunt de l’alemany (per descomptat), però també molt per sobre de l’espanyol. Fet i fet, és a mig camí del d’Espanya i el de Grècia (que és a poc més del 6%). No és estrany, doncs, que els inversors (una mica com les mestresses de casa el primer dia de rebaixes a El Corte Inglés) s’hagin llençat a comprar-ne. Tot plegat posa greus interrogants sobre la manera com el conseller Antoni Castells ha gestionat tot aquest assumpte. La pregunta és: si s’hagués ofert al 3,5% o al 4%,, ¿s’hauria col•locat igualment? Hi ha raons per pensar que sí.

Per tant, aquest episodi no és sinó la culminació de tot el despropòsit financer de la Generalitat en aquesta legislatura. Un despropòsit que va tenir el seu punt culminant l’agost del 2009, quan el Tripartit va anunciar a bombo i platerets “el millor acord de finançament de la història” amb Madrid, que en teoria havia d’acabar amb la crònica asfíxia de la Generalitat. Al cap de poc més d’un any, el resultat és a la vista: el govern català ha de fer el recurs insòlit a oferir deute a particulars a un tipus altíssim. El fracàs de Montilla i Castells és palmari.

Però això només és una part. El calvari d’aquest deute començarà quan la Generalitat haurà d’abonar una comissió del 3% a les entitats que el comercialitzen. Continuarà l’any que ve, quan hagi de pagar el 4,75% als inversors. I el més probable és que calgui tornar a emetre deute per pagar aquest. El Tripartit ha actuat en aquest tema amb una frivolitat esgarrifosa, conscient que l’any que ve ja no governarà. Si arriba a governar, Artur Mas es trobarà les arques de la Generalitat plenes de teranyines i una herència econòmica, política i moral absolutament catastròfica.

Editorial de la Fundació Catalunya Oberta

Publicat al butlletí núm. 283 de la FCO el dilluns 25 d’octubre del 2010