Sembla un anagrama/jeroglífic, CSQEP (Catalunya Sí que es pot). "És molt més que un nom, molt més que un símbol, és la possibilitat real de canviar el país". D'aquesta manera va presentar el coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet, el preacord de confluència entre la seva formació, Podem, ICV: Catalunya Sí que es Pot. Les seves bases programàtiques, fixen la prioritat en el "rescat social" i el "dret a decidir-ho tot", inclosa la relació amb Espanya. En aquest sentit, aposten per fer de les eleccions del 27-S uns comicis "constituents". “Volem decidir-ho tot i aquesta candidatura treballarà perquè Catalunya pugui votar”, ha dit Camats, assegurant que els comicis de setembre “no són unes eleccions de blanc i negre”, ja que “no es pot reduir el país en un sí o no”. Ubasart també s'ha referit al dret a decidir i ho ha fet en nom de Podemos a escala espanyola: "Sempre hem apostat pel dret a decidir, Podem és l'única força d'abast estatal amb capacitat d'arribar al govern espanyol que defensa el dret a decidir". Tot preparat per perpetrar un gran engany de confusió amb la falsa promesa d’un procés constituent. Amaguen, però, que els dirigents de Podemos estan pel NO a la independència. Per tant queda meridianament clar que qualsevol català que vulgui una República a Catalunya, caldrà que voti la llista "Junts pel SÍ" o la CUP, la resta de partits, inclòs CSQEP, sols es una opció més de la submissió dels catalans, doncs Podemos no tindrà mai prou força a Espanya per canviar el model d’Estat. Antoni Baños en l’article titulat “La candidatura de la marmota”que podeu llegir en el nostre Bloc analitza aquest galimaties del CSQEP i les conseqüències que patiria Catalunya si arribessin a guanyar les plebiscitàries del 27S.
La candidatura de la marmota
He llegit amb molt d’interès i un punt de sorpresa el pintoresc manifest de Catalunya si que es pot (CSQEP) I dic pintoresc sense ànim de burla sinó perquè és un text que es podría qualificar de moltes maneres però difícilment com de text polític; en el ben entès de que política com deia el tòpic, és allò del art del possible. Els companys de CSQEP han fent un poètic i commovedor exercici de wishful thinking, o com diríem en català, de somniatruitisme molt ben intencionat. Repúbliques dins de monarquies. Processos constituents sense trencar la legalitat i la proposta estrella rescatada d’un llibre de text de Howarts: el màgic referèndum acordat amb l’estat per “decidir-ho tot”. Tot això adobat amb un univers socialdemòcrata d’aquests d’avui en dia que sembla irat però que passa per sobre dels problemes essencials del capitalisme.
Tot plegat em sembla una mica, i sigui dit amb tota simpatia, la candidatura de la marmota. Com a la mítica pel·lícula de Harold Ramis, la gent de CSQEP, desperta cada matí en el 8 d’abril de 2014. Aquell dia, recordaran vostès, una delegació del parlament autonòmic català va viatjar xino-xano fins a les Cortes espanyoles per tal de demanar permís per fer això mateix que ara se’ns presenta com una nova pensada de la nova política. En Turull, na Rovira i el mateix Joan Herrera van passar per aquell dia de la marmota. Un gest que ja havíem presenciat un 2 de novembre del 2005 quan Mas, Carod i Manuela de Madre van anar a demanar clemència per allò del Estatut.
Tot plegat, la nova formació CSQEP, pot acabar sent com aquells grups que recreen situacions històriques i batalles amb finalitats recreatives i pedagògiques, reenactment, li diuen. Així potser podrem veure un míting on Albano Dante o Teresa Forcades tornin a dir a allò de: “Te queremos mucho José Luis (podeu posar Pablo) pero queremos más a Catalunya” que digué el president Montilla a ZP quan a Madrid, aquell referent del progressisme va voler enredar-nos amb el modest estatut. O potser, en plena campanya electoral del 27S tindrem a Pablo Iglesias pujat a una tarima a Nou Barris dient de nou el mític: “Apoyaré lo que decida el parlament de Catalunya” entre crits d’esperança renovada de l’audiència.
Tothom te dret a ensopegar amb la mateixa pedra. I fins i tot, a fer de la pedra el centre del seu projecte polític. I tothom te dret a presentar mesures antinòmiques i contradictòries en el seu text fundacional. El que no serà tant normal és que provin de convèncer de que tot plegat (referèndum, república i legalidad vigente) sí que és pot.
Antonio Baños
Periodista
Article publicat al digital elSingular.cat el dissabte 18 de juliol del2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada