Anem bé, fa poc no donaven ni un duro per la unitat dels independentistes i ara s’ha desfermat la histèria contra la llista unitària. Unionistes, federalistes i l'extrema dreta tots junts contra el dret a decidir dels catalans, els nervis s’apoderen d’ICV que ataca durament a la CUP. Sembla clar que la tàctica que posarà en marxa l’esquerra espanyolista de Podemos, ICV i la monja exclaustrada i que ja fa temps tenen ben muntada, serà la de l’atac directe i sense compassió al President Mas, malgrat que ell no figuri com a cap de la llista unitària.
Aquesta estratègia es va poder intuir el dia de la pressa de possessió d`Ada Colau a l`Ajuntament de Barcelona, on alguna càmera va enfocar almenys un parell de vegades el braç d`algun del regidors elegits del seu grup i en el que s`hi podia llegir perfectament i ben inscrita la paraula “ODIO”.
Ho va destapar també en Quim Arrufat el diputat de la CUP en el cicle Àgora de la Fundació l’Alternativa i el MAC en el debat sobre ‘El poder del poble. República catalana’. El diputat va manifestar: “He estat en reunions on se’ns ha dit: ‘Nosaltres en les pròximes eleccions anirem a explotar l’odi contra Mas, perquè quan anem a Nou Barris, si parlem de procés constituent i d’altres coses, se’ns mira molt estrany i no ho entenen. En canvi, si diem ‘mort a Mas’, se’ns entén”. L’odi com a recurs per guanyar vots.
El que Arrufat va explicar no era més que el detall d’una estratègia que ja fa mesos que està en marxa. El 7 de març, Gemma Ubasart, la líder de Podem a Catalunya, declarava en El Periódico: “Després del 9-N Mas va tenir un mes de glòria, però en el míting de la Vall d’Hebron vam veure l’odi que desperta la seva persona i aquest odi contra Mas és el que utilitzarem contra ell en la campanya”.
Va ser en el primer míting de Pablo Iglesias a Catalunya, i ho va fer amb un discurs en què va titllar de “traïdor” al president de la Generalitat i va carregar contra David Fernández: “No em veureu abraçat a Mas”. En el seu moment això va xocar, ¿per què ataca Iglesias a una força d’esquerra i popular com la CUP amb la seva llarga trajectòria de lluita social? Molt senzill, el seu objectiu és guanyar sigui com sigui. El 9 de maig, ja en la precampanya electoral, Pablo Iglesias torna a Catalunya per donar el seu suport a Ada Colau, l’actual alcaldessa de Barcelona. En aquest acte, Iglesias diu “gentussa” i “lladre” a Mas mentre que Colau, per la seva banda, simplement els va titllar de “màfia”. Es complia el que dos mesos abans Ubasart anunciava. Polaritzar la campanya a través de l’odi: la “màfia” i la “gentuza” o nosaltres. Ada Colau es va fer amb la vara d’alcaldessa, la fórmula va funcionar. Se senten campanes que anuncien una altra possible confluència que repeteixi la fórmula pel 27S. Apareix Teresa Forcades, deixa l’hàbit, es postula per liderar una coalició que aglutini Procés Constituent, Podem, ICV-EUiA i la CUP. Concedeix una entrevista a Vilaweb, titular: “La independència s’ha de fer sense Artur Mas”. Coneix l’estratègia.
No se’ns pot passar per alt una dada: “anirem a explotar l’odi contra Mas, perquè quan anem a Nou Barris, si parlem de procés constituent i altres coses, se’ns mira molt estrany i no ho entenen”. Tennessee Williams, el dramaturg nord-americà, va dir una vegada que l’odi és un sentiment que solament pot existir en absència de tota intel·ligència. Em costa no relacionar la intenció estratègica de Ubasart amb la idea de Williams, al cap i a la fi, estan dient el mateix. No podem plantejar conceptes i projectes perquè solament funciona l’odi, sense ser conscients del que suposa remoure aquest sentiment. L’odi no té control, no té límits. No obstant això, estan disposats a utilitzar-ho per guanyar les eleccions i governar. Utilitzen l’odi perquè creuen que no hi ha intel·ligència. S’equivoquen.
Tots els que utilitzen aquesta estratègia s’escuden en el famós concepte de “nova política”. Alguna cosa perfecte, pur, exemplar. No obstant això, la seva demagògia i animadversió recorda a un ideari antic i grotesc com el lerrouxisme. Escenifiquen el canvi amb un recanvi ideari adaptat al segle XXI. Encendre la metxa de l’odi pot sortir molt car, ningú guanyarà, però estan disposats a utilitzar-ho. Anem doncs preparant-nos per uns atacs per terra, mar i aire contra Mas, que vindran segur des de Madrid però també des de Catalunya de la mà dels Podemitas i els seus aliats espanyolistes. La consigna serà atacar la llista unitària per tapar els problemes que té la llista de Podemos, posant la resta de federalistes d’esquerra al mateix sac que la dreta espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada