Declaració d'Independència de la República Catalana.

Aprofitant les vacances i el temps lliure, hem repassat de bell nou la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, signada el 4 de juliol de 1776 per les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord. Arran d'aquesta declaració les Colònies britàniques se segregaven del Regne Unit i esdevenien independents. Entre els redactors del text destaca Thomas Jefferson que seria després el tercer President dels Estats Units. Prenent com a model aquesta declaració i traslladant -la a la situació actual de Catalunya, s’ha redactat un simulacre de la futura i probable DUI que el nostre Parlament podrà fer, si el 27S obté una majoria d’escons independentistes. Llegiu-ne el resultat en el nostre Blog, és un petit "divertimento" i una injecció de moral de cara a les plebiscitàries de setembre.

Declaració d'Independència de la República Catalana.

Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l'han lligat a un altre, i prendre entre els Estats sobirans, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa li donen dret, el just respecte a l'opinió del poble exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separació.

Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats per les lleis naturals de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats. Que quan s'esdevingui que qualsevol forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat.

Quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret i és el seu deure d’establir noves lleis per la seva futura seguretat. Tal ha estat el pacient sofriment del poble català i tal és ara la necessitat que el compel·leix a reformar els seus anteriors Sistemes de Govern. La història de l'actual Rei d’Espanya i la del seu Govern és una història de repetits greuges i usurpacions, encaminats tots ells cap a l'establiment d'una tirania absoluta sobre el nostre Estat.

Per provar això, sotmetem els fets d’aquest Rei i del Govern d’Espanya al judici d'un món sincer:

S'ha negat a donar aprovació a Lleis, la majoria de les quals convenients i necessàries per al bé públic. Ha prohibit als seus governants el sancionar Lleis que eren d'immediata i urgent importància, tret que se suspengués la seva execució fins a obtenir l’aprovació dels Tribunals espanyols; i estant així suspeses, les ha desatès per complet. Ha utilitzat de forma unilateral i abusiva les Cambres de Representants en diverses ocasions, per haver-se oposat amb fermesa viril a les seves intromissions en els drets del poble. Ha obstruït l'Administració de Justícia, negant-se donar aprovació a Lleis necessàries per a l'establiment dels Poders. Ha fet que els jutges depenguin únicament de la seva voluntat tan per poder exercir els seus càrrecs, com per la quantitat i pagament dels seus sous. Ha creat una gran quantitat d’estructures administratives, enviant un eixam de Funcionaris per a assetjar i empobrir el nostre poble. Ha mantingut entre nosaltres, en temps de pau, tropes armades sense el consentiment de la nostra legislatura.

Ha influït perquè l'autoritat Militar sigui independent i superior al Poder. S'ha associat amb altres per sotmetre'ns a una jurisdicció aliena a la nostra constitució, i no reconeguda per les nostres lleis, donant el seu assentiment als seus actes de pretesa legislació.

Per aquarterar grans cossos de tropes armades entre nosaltres.

Per protegir-los, per mitjà d'un judici burlesc, del càstig pels abusos que poguessin cometre entre els habitants d'aquest Estat.

Per suspendre el nostre lliure comerç amb totes les parts del món.

Per imposar-nos impostos sense el nostre consentiment:

Per privar-nos, en molts casos, dels beneficis d'un judici amb imparcialitat.

Per transportar-nos a l’Audiència Nacional per tal de ser jutjats per suposats delictes.

Per suprimir les nostres Cartes Constitutives, abolir les nostres Lleis més valuoses i alterar en la seva essència les formes del nostre Govern.

Per suspendre la nostra pròpia Legislatura, i declarar-se investits amb Poders per a legislar per nosaltres en qualsevol cas.

En cada etapa d'aquestes opressions, hem demanat reparació en els termes més humils: les nostres contínues peticions han estat únicament respostes amb repetits greuges. Un Rei, el caràcter del qual queda assenyalat per cadascun dels seus actes, no és apte per ser el governant d'un Poble lliure. Tampoc hem deixat de dirigir-nos als nostres germans espanyols. Els hem advertit sovint, de les temptatives del seu poder legislatiu per englobar-nos en una jurisdicció injustificable. Els hem recordat les circumstàncies de la nostra situació i de raure on som. Hem apel•lat al seu innat sentit de justícia i magnanimitat i els hem conjurat, pels vincles del nostre parentiu, a repudiar aquestes usurpacions, les quals acabarien per interrompre inevitablement les nostres relacions i correspondència. També ells han estat sords a la veu de la justícia i de la consanguinitat. Hem, doncs, de convenir en la necessitat, d'anunciar la nostra Separació, i considerar-los, com considerem les altres col·lectivitats humanes: Enemics en la Guerra i Amics en la Pau.

Per tant, els legals representants de la República Catalana, convocats en el Parlament de Catalunya, reunits en Ple extraordinari, apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en nom i per l'Autoritat del bon Poble català, solemnement fem públic i declarem:

Que aquesta República Catalana, ha de ser per Dret, Estat Lliure i Independent; que queda absolt de tota lleialtat a la Corona Espanyola, i que tota vinculació política entre ell i l'Estat Espanyol queda i ha de quedar totalment dissolta; i que, com tal Estat Lliure i Independent, te ple poder per declarar la guerra, concertar la pau, concertar aliances, establir el comerç i efectuar els actes i providències a què tenen dret els Estats Independents. I en suport d'aquesta Declaració, amb absoluta confiança en la Protecció de la Divina Providència, hi invertim les nostres Vides, les nostres Fortunes i el nostre sagrat Honor.